Pel que fa a la llibreta, la base del projecte, conté totes les fantasies il·lustrades en què creia de petita, situacions alterades a consciència plantejant un imaginari infantil. També he utilitzat el dibuix per exterioritzar aquells pensaments infantils que tenien més sentit en el món real que el propi pensament adult. Com per evidenciar l'estúpida complicitat dels adults. Tot pot ser més senzill i més clar quan parla un infant. La innocència i la ignorància que ens falta ara és la que llavors ens donava la lucidesa per resoldre les situacions.
Dins d'aquest món he creat una simbologia pròpia que actua com a fil conductor del projecte. En primer terme tenim el conill, una mena de consciència que m'acompanya sempre. També m'identifico amb el conill com el meu 'alter ego', quan em surten les orelles passo de ser titella del gran teatre a ser la creadora de la història.
Un altre tret característic dels meus dibuixos és la nena amb cabell curt. Una nena que bé podria ser un nen. La dualitat de sexes quan som petits (en alguns més i en alguns menys), hi és present; perquè sóc una nena he de jugar a nines? M'encanta jugar a nines, però també vull conduïr el tractor del meu germà, jugar a les cuinetes amb fang i cargols a la font o grimpar pels arbres amb les faldilles de flors. El fet de tenir un gènere ambigu quan era petita em permetia sentir-me com un nen o com una nena, explorar les dues vessants des dels mateixos ulls. Cosa que entenc ara, la meva condició de dona (nena en aquell temps) no m'ha d'impedir de moure'm (o jugar) per on i com vull; el gènere no ens ha de determinar les nostres possibilitats.
Un cop he establert la llibreta com a base de registre del projecte, he començat a crear la peça final que recull tot el que el projecte representa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario