martes, 14 de abril de 2015

La història

Quan era petita era una nena que no entenia perquè no podia anar al riu amb el vestit del diumenge, m'enfadava quan em confonien amb un nen i creia que si pujava al turó de darrera de casa meva podria agafar la lluna.

En la nostra infantesa crèiem en coses, en fets i en éssers que han desaparegut de camí a l'etapa adulta. Primer, en la més tendra ignorància ho explicàvem a tothom segurs de que tothom compartia les mateixes creences, les que als nostres ulls semblaven purament lògiques. Més tard la realitat va anar esborrant els traços d'un món imaginari, però nosaltres resignats a creure que allò era real crèiem en secret en tot el que havíem creat, amb la por que els adults ho descobrissin. Quina vergonya ens feia quan, amb deu anys la mare ens trobava parlant amb les nines! Poc a poc un nou món se'ns obria al davant, ens anàvem donant compte de l'estupidesa d'haver cregut en una fantasia amb tant poc sentit.

Després de que la realitat quadrés al nostre pensament, només quedava d'aquell món uns pocs records ambigus que ens suscitaven algunes imatges, cançons, situacions, persones....Una teranyina de petits moments que em van ajudar a construir la realitat. Detalls innocents, la manera d'actuar i pensar de llavors és la que m'ha portat avui fins aquí. Coses que no enteníem i que ara cobren sentit als ulls d'una experiència més àmplia.


lunes, 13 de abril de 2015

El projecte

''L'altra infància'' és un projecte que sorgeix d'una llibreta de dibuixos, apunts i esquetxos que remeten a la meva infància. És un treball inspirat en les fotografíes de quan era petita, els records que em queden explotats a través de la meva imaginació.

Pel que fa a la llibreta, la base del projecte, conté totes les fantasies il·lustrades en què creia de petita, situacions alterades a consciència plantejant un imaginari infantil. També he utilitzat el dibuix per exterioritzar aquells pensaments infantils que tenien més sentit en el món real que el propi pensament adult. Com per evidenciar l'estúpida complicitat dels adults. Tot pot ser més senzill i més clar quan parla un infant. La innocència i la ignorància que ens falta ara és la que llavors ens donava la lucidesa per resoldre les situacions.

Dins d'aquest món he creat una simbologia pròpia que actua com a fil conductor del projecte. En primer terme tenim el conill, una mena de consciència que m'acompanya sempre. També m'identifico amb el conill com el meu 'alter ego', quan em surten les orelles passo de ser titella del gran teatre a ser la creadora de la història.












Un altre tret característic dels meus dibuixos és la nena amb cabell curt. Una nena que bé podria ser un nen. La dualitat de sexes quan som petits (en alguns més i en alguns menys), hi és present; perquè sóc una nena he de jugar a nines? M'encanta jugar a nines, però també vull conduïr el tractor del meu germà, jugar a les cuinetes amb fang i cargols a la font o grimpar pels arbres amb les faldilles de flors. El fet de tenir un gènere ambigu quan era petita em permetia sentir-me com un nen o com una nena, explorar les dues vessants des dels mateixos ulls. Cosa que entenc ara, la meva condició de dona (nena en aquell temps) no m'ha d'impedir de moure'm (o jugar) per on i com vull; el gènere no ens ha de determinar les nostres possibilitats.





Un cop he establert la llibreta com a base de registre del projecte, he començat a crear la peça final que recull tot el que el projecte representa. 


domingo, 12 de abril de 2015

La peça

Com a síntesi del discurs del projecte presento la següent instal·lació. És tracta d'una disposició de tres files de fils d'estendre la roba, d'on hi pengen tres llençols amb els dibuixos de la llibreta i d'altres que amplien aquest món imaginari. El material utilitzat són retoladors de diferents grossors, bolígraf i petits tocs d'aquarel·la.

Amb aquesta posada en escena convido al públic a endinsar-se entre les teles, rememorant la sensació de quan erem petits i jugàvem a fet i amagar entre els llençols recient rentats. Reflexionar sobre la nostra pròpia infància, rescatar el que queda d'ella i valorar tot el que haviem cregut i que ara la realitat ens ha près. 









Llençol I. L'aventura



Llençol II. Dual



Llençol III. Fer-se gran