El món fantàstic

''De passeig amb la Boca''. Dibuix i retoc digital

M'he inventat la Boca perquè m'acompanyi,perquè espanti a la gent, i perquè em parli. Sobretot que parli, encara que sigui per dins, però jo l'he d'escoltar, sinó em marejo en el silenci.

''Conill I''. Escutura 20 x 70 cm. Cartró, paper de diari i cinta. 

La seva ombra abarca més del que jo puc arribar imaginar. És el que em limita a conèixer la realitat i alhora m'ofereix un camp immens per plantar-hi el que jo crec que és cert. El que no sabia era que aquella terra era estèril.

''El gran somni''. Pintura i collage

Aquesta pintura no formava part del projecte en un principi. És un somni que vaig tenir, el nen era jo i la calavera em va dir que feia dues setmanes que estava al somni, i per això m'estava a punt d'explotar el cap. Ella sabia tot el que em passaria al somni i m'ho explicava. Crec que era la transformació del meu conill.

''Je n'ai pas de vélo''. 50 x 70 cm. Tinta xina

Aquest dibuix el vaig fer com a projecte per una litografia en planxes granejades de zinc. No tinc bicicleta, no tinc barret i no tinc colors; però tinc imaginació que fa la funció de tota la resta.

''Divagacions''. Dibuix bolígraf. 30x20 cm

Tot el que surt del cap, sura en l'aire i retorna en mi per sortir de la punta d'un llapis gastat. Apretant amb força per petrificar-ho tot en el paper i que no s'en escapi ni un. Aquells monstres que dibuixàvem quan erem petits també erem nosaltres mateixos.

''Conill II''. Llapis, Portada de la llibreta

La tapa de la llibreta on dibuixo tota aquesta història.

  ''Conill III''. Llapis i edició digital.

 La figura del conill ja ralla l'obsessió, i en aquest dibuix és mostra de manera sinistra i malaltissa. Un esquelet amb el cap del meu conill em sosté a mi de bebè. És la mort que sempre està ben aprop (com en ''El gran somni''), ella va nèixer amb mi. Potser el meu alter ego del conill no és més que la mort disfressada.

''I'm the king''. Dibuix de la llibreta. Retolador

Quan jugàvem podiem ser tot, la nena més dolça amb l'espasa més mortífera. Era el joc que ens feia creure que erem reis, jo ho creia, fins que ens atreviem a fer coses que ens mostràven que no erem deus del tot. Però totes les ferides han valgut la pena, si més no per poder afirmar que abans de saber la veritat erem feliços.

''De passeig II''. Bolígraf i llapis de colors

Aquest és el dibuix original, l'atenció que treu el remolí del fons a l'altre dibuix, aquí s'inverteix en altres detalls.

''Jo-conill''. Dibuix de la llibreta. Conill

Al final jo també em vaig convertir en un conill en aquest món.
Les orelles llargues em deien que ja estava apunt per saltar
per totes bandes, fugint del que em faci por i riure durant la
cursa.