La història

Quan era petita era una nena que no entenia perquè no podia anar al riu amb el vestit del diumenge, m'enfadava quan em confonien amb un nen i creia que si pujava al turó de darrera de casa meva podria agafar la lluna.

En la nostra infantesa crèiem en coses, en fets i en éssers que han desaparegut de camí a l'etapa adulta. Primer, en la més tendra ignorància ho explicàvem a tothom segurs de que tothom compartia les mateixes creences, les que als nostres ulls semblaven purament lògiques. Més tard la realitat va anar esborrant els traços d'un món imaginari, però nosaltres resignats a creure que allò era real crèiem en secret en tot el que havíem creat, amb la por que els adults ho descobrissin. Quina vergonya ens feia quan, amb deu anys la mare ens trobava parlant amb les nines! Poc a poc un nou món se'ns obria al davant, ens anàvem donant compte de l'estupidesa d'haver cregut en una fantasia amb tant poc sentit.

Després de que la realitat quadrés al nostre pensament, només quedava d'aquell món uns pocs records ambigus que ens suscitaven algunes imatges, cançons, situacions, persones....Una teranyina de petits moments que em van ajudar a construir la realitat. Detalls innocents, la manera d'actuar i pensar de llavors és la que m'ha portat avui fins aquí. Coses que no enteníem i que ara cobren sentit als ulls d'una experiència més àmplia.

El projecte

''L'altra infància'' és un projecte que sorgeix d'una llibreta de dibuixos, apunts i esquetxos que remeten a la meva infància. És un treball inspirat en les fotografíes de quan era petita, els records que em queden explotats a través de la meva imaginació.

Pel que fa a la llibreta, la base del projecte, conté totes les fantasies il·lustrades en què creia de petita, situacions alterades a consciència plantejant un imaginari infantil. També he utilitzat el dibuix per exterioritzar aquells pensaments infantils que tenien més sentit en el món real que el propi pensament adult. Com per evidenciar l'estúpida complicitat dels adults. Tot pot ser més senzill i més clar quan parla un infant. La innocència i la ignorància que ens falta ara és la que llavors ens donava la lucidesa per resoldre les situacions.

Dins d'aquest món he creat una simbologia pròpia que actua com a fil conductor del projecte. En primer terme tenim el conill, una mena de consciència que m'acompanya sempre. També m'identifico amb el conill com el meu 'alter ego', quan em surten les orelles passo de ser titella del gran teatre a ser la creadora de la història.

Un altre tret característic dels meus dibuixos és la nena amb cabell curt. Una nena que bé podria ser un nen. La dualitat de sexes quan som petits (en alguns més i en alguns menys), hi és present; perquè sóc una nena he de jugar a nines? M'encanta jugar a nines, però també vull conduïr el tractor del meu germà, jugar a les cuinetes amb fang i cargols a la font o grimpar pels arbres amb les faldilles de flors. El fet de tenir un gènere ambigu quan era petita em permetia sentir-me com un nen o com una nena, explorar les dues vessants des dels mateixos ulls. Cosa que entenc ara, la meva condició de dona (nena en aquell temps) no m'ha d'impedir de moure'm (o jugar) per on i com vull; el gènere no ens ha de determinar les nostres possibilitats.

Un cop he establert la llibreta com a base de registre del projecte, he començat a crear la peça final que recull tot el que el projecte representa. 

La peça

Com a síntesi del discurs del projecte presento la següent instal·lació. És tracta d'una disposició de tres files de fils d'estendre la roba, d'on hi pengen tres llençols amb els dibuixos de la llibreta i d'altres que amplien aquest món imaginari. El material utilitzat són retoladors de diferents grossors, bolígraf i petits tocs d'aquarel·la.

Amb aquesta posada en escena convido al públic a endinsar-se entre les teles, rememorant la sensació de quan erem petits i jugàvem a fet i amagar entre els llençols recient rentats. Reflexionar sobre la nostra pròpia infància, rescatar el que queda d'ella i valorar tot el que haviem cregut i que ara la realitat ens ha près. 

Llençol I. L'aventura

Llençol II. Dual

Llençol III. Fer-se gran

El món fantàstic

''De passeig amb la Boca''. Dibuix i retoc digital

M'he inventat la Boca perquè m'acompanyi,perquè espanti a la gent, i perquè em parli. Sobretot que parli, encara que sigui per dins, però jo l'he d'escoltar, sinó em marejo en el silenci.

''Conill I''. Escutura 20 x 70 cm. Cartró, paper de diari i cinta. 

La seva ombra abarca més del que jo puc arribar imaginar. És el que em limita a conèixer la realitat i alhora m'ofereix un camp immens per plantar-hi el que jo crec que és cert. El que no sabia era que aquella terra era estèril.

''El gran somni''. Pintura i collage

Aquesta pintura no formava part del projecte en un principi. És un somni que vaig tenir, el nen era jo i la calavera em va dir que feia dues setmanes que estava al somni, i per això m'estava a punt d'explotar el cap. Ella sabia tot el que em passaria al somni i m'ho explicava. Crec que era la transformació del meu conill.

''Je n'ai pas de vélo''. 50 x 70 cm. Tinta xina

Aquest dibuix el vaig fer com a projecte per una litografia en planxes granejades de zinc. No tinc bicicleta, no tinc barret i no tinc colors; però tinc imaginació que fa la funció de tota la resta.

''Divagacions''. Dibuix bolígraf. 30x20 cm

Tot el que surt del cap, sura en l'aire i retorna en mi per sortir de la punta d'un llapis gastat. Apretant amb força per petrificar-ho tot en el paper i que no s'en escapi ni un. Aquells monstres que dibuixàvem quan erem petits també erem nosaltres mateixos.

''Conill II''. Llapis, Portada de la llibreta

La tapa de la llibreta on dibuixo tota aquesta història.

  ''Conill III''. Llapis i edició digital.

 La figura del conill ja ralla l'obsessió, i en aquest dibuix és mostra de manera sinistra i malaltissa. Un esquelet amb el cap del meu conill em sosté a mi de bebè. És la mort que sempre està ben aprop (com en ''El gran somni''), ella va nèixer amb mi. Potser el meu alter ego del conill no és més que la mort disfressada.

''I'm the king''. Dibuix de la llibreta. Retolador

Quan jugàvem podiem ser tot, la nena més dolça amb l'espasa més mortífera. Era el joc que ens feia creure que erem reis, jo ho creia, fins que ens atreviem a fer coses que ens mostràven que no erem deus del tot. Però totes les ferides han valgut la pena, si més no per poder afirmar que abans de saber la veritat erem feliços.

''De passeig II''. Bolígraf i llapis de colors

Aquest és el dibuix original, l'atenció que treu el remolí del fons a l'altre dibuix, aquí s'inverteix en altres detalls.

''Jo-conill''. Dibuix de la llibreta. Conill

Al final jo també em vaig convertir en un conill en aquest món.
Les orelles llargues em deien que ja estava apunt per saltar
per totes bandes, fugint del que em faci por i riure durant la
cursa.